Els romans van destacar més com a engyinyers que com a arquitectes. Resulten admirables l'eficacia, la solidesa i la bellesa de les seves obres públiques.
Calçades i ponts
La necessitat de conquerir i de governar els territoris conquerits va imposar a l'estat romà a posar en pràctica un esforç constructiu ingent. No es va donar cap cas on l'esforç sigui tant intens com en la construcció i la conservació d'una atapeïda xarxa de camins que unís fàcilment amb Roma els llocs més recòndits de l'Imperi.
La calçada
Es el més important de tots els tipus de vies romanes. La seva amplària era de cinc o sis metres, de manera que dos carros es podien creuar sense problemes. Estaven construïdes amb un paviment de mig metre de fondària, compost per quatre capes de materials diferents, entre dos marges de carreus de pedra.
Les distàncies s'assenyalaven amb unes petites columnes de pedra, clavades a terra cada mil passes, anomenades mil·liaris. En aquestes també hi havia apuntat la distància recorreguda i el nom de l'emperador o del magistrat que havia de manat construir o reparar la calçada.
Les primeres calçades que hi va haver en territori llatí va ser: la via Àpia, la Flamínia, l'Aurèlia, etc.
Els ponts
Els romans van desenvolupar la tècnica i la bellesa dels ponts. Les seves calçades no s'aturaven davant els grans rius, les valls o les zones de pantans.
La base del pont era un arc profund, en realitat una volta curta de mig canó, de blocs de pedra ben treballats, sense argamassa a les juntures. Damunt seu hi havia una calçada plana, de cinc o sis metres d'ample, amb voreres.
Aqüeductes i clavegeram
Els romans van tenir molta cura de tot allò que es referia al subministrament d'aigua per a les ciutats i al sistema de desguàs i de clavegueram corresponent; per a tot això van desenvolupar tècniques apreses dels etruscs. A les cases rurals i a les urbanes unifamiliars el consum d'aigua de la pluja recollida a l'impluvium.
Els aqüeductes
Per tal de satisfer aquest enorme consum d'aigfua es construïen enormes dipòsits a l'entrada de les ciutats, proveïts per mitjà d'aqüeductes que captaven les aigües dels rius, de les fonts i, fins i tot, dels pantans artificials, que podien estar situats a molts quilòmetres de distància.
Els aqüeductes consistien bàsicament en un canal amb les parets ben impermeabilitzades que, normalment, anava arran de terra, però que, de vegades, havia de salvar grans desnivells. Per tal de resoldre aquest problema, els romans van inventar un tipus de ponts de diversos pisos d'arcades, construïts unes vegades amb pedra, altres vegades amb opus mixtum, sobre els quals passava l'aigua per un canal estret. Roma estava proveïda per quinze aqüeductes.
El sistema de clavegueram
La gran quantitat d'aigua que es consumia a les ciutats romanes es desguassava mitjançant un sistema de clavegueram molt complet. La xarxa de galeries subtèrranies, reforçades amb voltes de mig canó, coincidia amb les de les vies urbanes. Les aigües utilitzades a les cases, les termes i les fonts, així com les de la pluja, desembocaven allà. Solien anar a parar a un riu proper al mar, si eren ciutats costaneres.
Muralles i fortificacions
La major part de les ciutats romanes de nova planta van ser creades a finals de la República i a començaments de l'Imperi. D'aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada